Resums

 24-01-2012

Escola inclusiva i noves tendències

El grup 2 tracta el tema de l’”ideal” escola inclusiva i les noves tendències en educació.

Al llarg de les darreres dècades, s’han produït una sèrie de canvis significatius en la societat (per causes diverses: món globalitzat entre d’altres) que repercuteixen inevitablement en l’educació. A l’aula aquests canvis es tradueixen en “escola inclusiva” per atendre totes les necessitats de l’alumne. En aquest canvi d’era, l’alumne és qui pren protagonisme, ja que el professor es converteix en un mer guia del seu procés d’aprenentatge. Aquest procés ve marcat per l’assoliment de les vuit competències bàsiques (concretades el 2003) que suposen els pilars de la nova realitat comunicativa. En el cas de la competència comunicativa, el Marc comú Europeu de referència per a les llengües esdevé la base comuna per determinar les equivalències en aprenentatge de llengües a nivell europeu.

 Entre les noves tendències en educació, trobem un enfocament humanístic: el professor ha de saber motivar els alumnes, ensenyar a què siguin assertius i centrar-se en la seva figura. Existeixen diverses tècniques per treballar les diverses competències, algunes de tota la vida (que apareixen amb una nova denominació) i d’altres força innovadores. En el cas del “silent way” els alumnes han de verbalitzar el que els gestos del professor suggereixen, tècnica que per l’aprenentatge de llengües pot resultar útil, o bé el “community language learning” en què els alumnes elegeixen les temàtiques del seu interès i opinen al final de la sessió sobre el que els ha semblat. En la “suggestopedia” els alumnes es troben davant classes relaxades on impera el sentit de l’humor o s’utilitza el teatre; amb “total physical response” l’ensenyament de la llengua és implícit, ja que els alumnes aprenen mitjançant la repetició del gest del professor que si ho verbalitza.

 Totes aquestes tècniques de treball són vàlides per enfrentar-se davant la diversitat de les aules, però no només la mena de diversitat que coneixem (alumnes amb capacitats i procedències diverses), sinó que també la multitud d’estratègies d’aprentatge: visual, textual, a partir de moviments… Així doncs, cadascú ha de trobar la manera de fer-lo el màxim de significatiu possible, i la predilecció per un o l’altre vendrà donada sovint per la condició genètica, cultural o la tradició acadèmica. Tal i com va afirmar un dels membres del grup, l’important és trobar el propi sistema d’aprenentatge per millorar i poder potenciar l’aprenentatge.

 

25-01-2012  

Competències bàsiques       

Els membres del grup 3 ens han vengut a parlar de les competències bàsiques, cosa de la que ja s’havia fet menció en l’anterior presentació. Teníem ja una idea més o menys clara de què són i per a què serveixen però ells ens complementaran la informació.

El concepte de competència sorgeix a partir del sector empresarial, i més tard es trasllada en educació, per tant, ja se’n parlava a mitjans segle XVI però associat a altres camps. Ha passat així per voler associar el món escolar amb el món laboral i aplicar-hi els mateixos conceptes de productivitat? Semblaria que sí, com afirma una de les membres del grup. Sabem doncs, que la competència avui dia és la capacitat d’utilitzar certs coneixements en context i respon a la funció social i integradora de ser competents en el món per a resoldre situacions complexes.

 Les competències que ens ajudaran a contextualitzar els coneixements són les vuit següents: comunicativa, lingüística i visual (1), artística i cultural (2), tractament de la informació i competència digital (3), matemàtica (4), aprendre a aprendre (5), autonomia i iniciativa personal (6), coneixement i interacció amb el món físic (7) i competència social i ciutadana (8). Moltes d’elles es consideren transversals perquè gairebé depenen unes de les altres, i els membres del grup es dediquen a concretar les particularitats de cadascuna. Totes les competències han d’assolir una sèrie d’objectius comuns que es poden resumir en fer adquirir autonomia i cooperació (a més d’aprendre a conviure i habitar el món, descobrir i tenir iniciativa… entre d’altres). Per a FP, cal destacar que també hi trobem les competències bàsiques però amb una denominació diferent; a més a més, estan més enfocades a l’aspecte laboral, i per això es refereixen més aviat a conceptes com “emprenedor” i “prevenció de riscos laborals” que en les competències per a ESO i batxillerat no apareixien.

Escola inclusiva

El grup 4 ens parla, sobretot, de veure la diversitat com una oportunitat enriquidora i no com un desavantatge que ens podem trobar dins l’aula. La situació idílica seria anar cap al treball inclusiu en un mateix grup divers, perquè per mitjà d’educar tots els infants sigui quina sigui la seva condició en un mateix espai físic, permet acceptar i aprendre de la diferència. Ara bé, tot això queda dit des de la condició de situació “idílica” per les mateixes components del grup, perquè al voltant de l’educació inclusiva en la seva posada en pràctica encara hi trobem un elevat grau d’escepticisme.

Les bases per a l’educació inclusiva són, sobretot, la integració: ensenyar en un mateix espai físic a NESE i no NESE, a alumnes amb diferent procedència, entre d’altres i fer que aprenguin de la diferència. Aquesta no ha de ser un element d’exclusió, sinó que d’enriquiment en tots els sentits. Les integrants del grup es refereixen a Catalunya i el País Basc com les comunitats més inclusives amb dades per a Espanya i la resta del món. A nivell mundial, Espanya és un dels països més poc inclusius però hem d’anar cap a oferir una educació de cada vegada més inclusiva (aquest és el missatge encoratjador que s’ha de transmetre); si que són, segons l’informe PISA, Noruega, Finlàndia i Suècia. En el pla autònomic, sabem que a casa nostra comptem amb alguns centres més inclusius, i és que tot depén del grau de treball cooperatiu que es doni entre el professorat. L’ideal seria una implicació de tot el department per arribar a trobar una bona cooperació docent (ja que sovint no hi ha bona compartició de professors en una mateixa aula).

Amb tot, ens hauríem de moure cap a l’aprenentatge entre iguals perquè està constatat el fet que com més diversitat hi ha a l’aula, aconseguim més aprenentatge. S’han de crear valors de cooperació i anar a buscar les estratègies que fomentin el treball entre iguals (tutors-tutoritzats, ensenyament recíproc, jigsaw…). Tot aquest plantejament porta cap a l’eliminació dels centres d’educació especial, ja que amb l’aula inclusiva suplim les necessitats d’autoconeixement, autoestima i dels reforçadors que cobrien els centres d’educació especial. Hi ha inclusió total? Com des de l’inici volien donar a entendre les membres del grup, a la pràctica és complicat que es doni. La interacció entre l’aula inclusiva i el grup classe és escassa.

 31-01-2012

 TIC i TAC

El grup 5 ens parla de la vessant teòrica de les noves tecnologies de la informació i la comunicació de què tant se’ns ha parlat al màster. Però també apareix un nou concepte, que són les TAC: les tecnologies aplicades a l’aprenentatge, o sigui les TIC que nosaltres farem servir a l’aula. Aquestes últimes ens obliguen a adoptar nous mètodes d’aprenentatge, ja que si fins ara recorríem a les enciclopèdies, el coneixement ara el trobem a la xarxa. Per les qualitats d’immaterialitat, interconnexió i instantaneïtat (imatge, so) han creat uns nous codis de llenguatge que convé conèixer bé perquè els puguem ensenyar a utilitzar adequadament. Són un mitjà de socialització que ha permés obrir fronteres: ens apropa uns als altres. Però és important que trobem una identitat pròpia a través d’aquestes eines i ser conscients de l’adaptació social que suposen: gent pro-TIC i coneixedora de les mateixes i gent allunyada, que no hi té accés per les qüestions que siguin. Sovint, aquestes tecnologies es converteixen en una pressió constant i una reducció de la infantesa perquè estan ben presents entre les noves generacions.

 L’objectiu principal dels centres educatius, com dèiem, és incorporar-les adequadament de manera integradora perquè es converteixin en un recurs més per a l’aprenentatge. Aquesta sembla ser la funció del programa Xarxipelag 2.0. que potencia les capacitats dels alumnes d’acord amb l’entorn actual en què ens trobem. Es va dur a terme en diverses fases d’implementació, però actualment està inactiu per les condicions de crisi en què ens trobem. De ser així, algunes de les competències per a la secundària en TIC podrien no desenvolupar-se; entre algunes d’aquestes competències trobem: conèixer els elements bàsics, saber instal·lar programes, utilitzar navegadors, domini del processador de textos, full de càlcul… Quan la formació en TIC no és bona ens trobarem amb e-adiccions que podem evitar si s’integren adequadament en l’ensenyament. Algunes de les solucions a aquest problema passen per oferir formació a les famílies sobre les noves tecnologies, oferir suport als NESE i comptar amb coordinadors TIC pels diversos centres.

 

1-02-2012

 TIC i TAC (II)

El grup 6 ens torna a parlar de TIC i TAC, però aquest cop de manera aplicada, o sigui que serà una exposició molt pràctica. La importància de la integració de les TIC al món educatiu és innegable, i amb noves tecnologies han d’aparèixer noves pedagogies. Per als docents és bàsic familiaritzar-se amb aquestes eines, i la millor manera de fer-ho és iniciar-se en les diverses aplicacions que trobem al món virtual. Entre d’altres, les membres del grup ens parlen de webquests (es poden manar tasques que consisteixen a recollir informació a partir d’enllaços a Internet), wikis (recurs pedagògic per dur a terme una tasca col.laborativa, corregir una info errònia, escriure articles periodístics, traduir articles…), Voxopop (útil per a un “talkgroup” ja que per gravació s’estableix comunicació), Cmapstools (eina de creació de mapes conceptuals), googleartproject.com (impressionantment realistes visites a diversos museus de manera virtual), bingo (creació de bingos diversos per repassar vocabulari), domino (permet crear un domino amb el vocabulari desitjat), comic (realització d’unes quantes vinyetes amb selecció de personatges, espais, bafarades…), puzzlemaker (creem una sopa de lletres tant online com impressa), facebook (com a eina per promocionar universitats, demanar suport per determinades causes) + els moodles. Aquest és un mostreig molt interessant del que ens podem trobar voltant Internet, ara bé, els recursos actuals a la xarxa són inabastables!

 

7-02-2012

 Orientació acadèmica i professional en relació a l’especialitat

El grup 7 ens parla de l’orientació professional i laboral del docent que, com ja havíem sentit a dir en alguna ocasió, no s’acaba en el moment de rebre un títol (de manera molt extensa, perquè es veu que el tema dóna per molt!). La formació del docent és contínua, podem trobar cursos i informació útil als centres neuràlgics de la informació relacionada amb la formació que són l’ICE i l’ITE. L’aula mentor apareix com un espai d’aprenentatge pel docent, així com els diversos CEPs.

Les membres del grup també ens parlen de les sortides possibles pels llicenciats en traducció, per exemple, abans de dedicar-se a la docència (que són força variades). Quan entrem en el tema de la docència en centres públics, és inevitable parlar de la interinitat no reconeguda a la legislació per jurisprudència (quan les places als IES no es poden cubrir del tot, es completen amb interinatge), de les borses de treball i de les convocatòries públiques d’oposicions.

També sentim a parlar, gairebé per primer cop, del programa Grundtvig especialment dissenyat pels professionals en educació d’adults. Els programes d’intercanvis (per formar tàndems lingüístics), l’Erasmus, Comenius i el Leornado resulten més familiars per a la majoria. També ens parlen del programa Fullbright i de les possibilitats de treballar a l’exterior amb els “auxiliars de conversa”. Ho trobarem tot a l’apartat de programes internacionals del weib.

8-02-2012

Fonts d’informació i formació del professorat

El grup 8 (per finalitzar amb la tanda de presentacions) ens parla de les fonts d’informació i la formació del professorat des del punt de vista de la normativa (que podem trobar al web del weib). Però al “món educatiu” hi ha altres webs relacionades amb educació. A l’àmbit autonòmic de les I.Balears ens podem informar a través de: weib, ICE, CEPs (diversos), mentre que en l’àmbit estatal trobem: el Ministerio de Educación, ITE (sobre les noves tecnologies), l’IFIE, informació sobre e-learning, entre moltes altres. En l’àmbit autonòmic general, ens trobem amb el pla de formació permanent del professorat (drets i obligacions, inicial i permanentment). El bon professor ha de poder motivar els alumnes, preparar les classes, oferir ajuda necessària, col·laborar amb el centre… i entre d’altres coses millorar la qualitat de l’ensenyament.

A través de l’espai web del MEC trobem informació de diversos grups de treball i projectes de formació en centres, a part d’informació sobre congressos. Entre la formació que s’ofereix a distància del professorat trobem: els programes de formació permanent i els programes d’aprenentatge de terceres llengües.

Les membres del darrer grup ens parlen també, per finalitzar, dels requisits pel professorat que vulgui ser visitant als EUA o al Canadà, el perfil pedagògic de què han de disposar i de les utilitats del gestor de Profex que el MEC fa servir per incorporar tota la informació relativa a un candidat de qualsevol dels programes que ofereix.